Fins a l'any 2022, el finançament del bo social (descompte en la factura elèctrica per a persones vulnerables amb contracte PVPC) requeia únicament en les comercialitzadores d'energia. Però després d'una sentència del Tribunal Suprem, que va declarar que aquest sistema vigent des de 2016 no podia mantindre's, i la posterior publicació del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març (actualitzada en l'Ordre TED/733/2022, de 22 de juliol), es va establir que el cost d'aquesta ajuda passaria a ser sufragat per tots els subjectes que participen en les activitats de la cadena de subministrament d'energia elèctrica: el sector de la generació elèctrica, comercialitzadores, distribuïdores, transport en xarxes d'alta tensió i els consumidors directes.

No obstant això, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) assegura que, encara que sobre el paper són les empreses les que sufraguen el bo social, en realitat és el consumidor elèctric (inclòs el que es beneficia del bo social) el que el finança de manera directa o indirecta.

D'ací, que un nou concepte s'haja colat en la factura de la llum; la majoria de les comercialitzadores l'han denominat 'Finançament Bono *Social' i «traslladen exactament el mateix cost que han de pagar ells», assenyala l'OCU.

Quin és l'import?

Cada any s'estableix la quantia concreta que tenen abonar cadascuna de les parts per a sufragar entre tots el bo social.

En el cas de les comercialitzadores, l'OCU apunta al fet que si bé durant 2022 i 2023 l'import va superar els 13 euros a l'any, durant 2024 s'ha reduït 2,299047 euros a l'any per cada subministrament, per la qual cosa l'import que es reflecteix en la factura de la llum *PVPC, es tinga o no bo social, és de 0,03388571 euros/dia aproximadament.

L'organització de consumidors destaca un fet i és que, com els beneficiaris del bo social tenen contractada la tarifa *PVPC sobre la qual s'apliquen els descomptes, també han de contribuir al seu finançament i «en la seua factura veuran tant el descompte pel bo social com el recàrrec pel seu finançament».

Però, no sols les comercialitzadores traslladen als seus clients el cost amb el qual han de contribuir al bo social mitjançant el concepte abans assenyalat, sinó que les companyies que produeixen electricitat poden incrementar el preu al qual l'ofereixen i costejar així l'import que els correspon a elles sufragar de l'ajuda, de manera que el preu de l'electricitat pujarà per eixe mateix import.

Per part seua, les empreses que es dediquen al transport i distribució d'energia, el negoci de la qual és regulat i operen amb tarifes fixades per l'administració, només necessiten que els reconeguen eixe nou cost, i siga traslladat als peatges que cada any són revisats i passen a formar part de la nostra tarifa elèctrica.

«Alguna cosa que no ocorreria si, per exemple, s'haguera decidit que només les empreses amb un pes significatiu en el mercat hagueren de fer-lo. Aquestes no tindrien tan fàcil traslladar-la al preu perquè altres empreses, sense eixe sobrecost, competirien més fàcilment en el mercat», afirma l'OCU.

Consulta la notícia original ACI