Existeix en l'argot energètic i industrial els denominats efectes coet i ploma. És a dir, que a l'hora de traslladar al consumidor final els costos de les matèries primeres es fa molt ràpid (efecte coet) però quan aquests preus majoristes baixen, triguen més a traslladar-se als consumidors (Efecte ploma).

Doncs bé, amb els preus actuals dels mercats majoristes de la llum, que són notablement més baixos que els de l'any 2022 quan es van arribar a aconseguir preus desorbitats en els mercats majoristes d'electricitat i gas, aquesta caiguda s'està retardant a l'hora de traslladar-se als consumidors de llum a Europa.

Aquesta és una de les principals conclusions del nou informe de l'Associació de Reguladors Europeus (*ACER) de seguiment del mercat minorista d'energia i protecció al consumidor de 2023.

“En la majoria dels Estats membres, els preus minoristes de l'electricitat i el gas van augmentar significativament en resposta als augments dels preus majoristes. Malgrat les recents reduccions dels preus majoristes de l'electricitat (2023), els preus a l'usuari final estan caient a un ritme més lent”, explica *ACER.

Alt cost de l'intervencionisme

I és que durant la crisi els diferents Estats Membre de la Unió Europea van aplicar mesures intervencionistes per a fer costat als seus consumidors residencials i industrials. Aquest suport ha tingut un cost per als pressupostos nacionals molt alt.

Segons recull l'informe, amb dades de Bruegel, el total de la UE s'ha gastat 646.000 milions d'euros en diferents mesures per a contrarestar la crisi energètica soferta en els últims dos anys.

D'elles Alemanya prop de 250.000 milions i en el cas d'Espanya uns 40.000 milions.

Unes mesures a les quals la Comissió Europea vol posar fi per l'alt endeutament d'alguns països que fan perillar l'estabilitat financera. Però alguns països com França o Alemanya no volen aparcar tan aviat.

En aquest aspecte, els reguladors confirmen la necessitat que les mesures de suport a la crisi siguin específiques i personalitzades per cada Estat membre. La situació de cadascun és molt diferent.

Destrucció de la demanda

Per això, una lliçó important de 2022 és la necessitat d'orientar més les mesures de suport (si és necessari) i incentivar la reducció del consum d'energia.

L'informe també ofereix dades sobre la demanda que s'ha vist molt afectada, sobretot per la part de la indústria. Per contra, la demanda d'energia en el sector de les llars no es va veure molt afectada per la crisi energètica.

Un exemple, la demanda de gas en la indústria, Espanya és el país de la UE (sense comptar el Regne Unit) que més va caure, un 40%, enfront dels nivells pre-Covid.

A més, en alguns Estats membres va augmentar l'adopció de contractes de preu fix (en comparació amb 2021), en uns altres, els clients van passar a contractes de preu variable o un altre tipus de contractes de preu.

I és que en la majoria de països és un caos la informació que hi ha referent a les tarifes elèctriques que impossibiliten al ciutadà a prendre bones i correctes decisions.

En definitiva, encara queda molta tela que tallar i que millorar en la relació sector energètic amb el consumidor.

Consulta la notícia original ACI